Categories Menu
 

Posted by on mai 5, 2016 in Blog | 0 comments

Sobre la «doble vida» després de la separació

Sobre la «doble vida» després de la separació


Si pogués triar, en una altra vida em faria puta, puta de luxe. Aquesta contundent afirmació va ser rescatada d’una sessió amb una pacient posicionada com diu Jorge Drexler, en aquella edat en què les certeses caduquen1, entre els 35 i els 45 anys, i mentre associava sobre la seva actual situació de dona separada amb una filla en custòdia compartida. Ho expressava còmicament en un intent de posar paraules a aquesta curiosa situació que viuen moltes persones separades amb fills: un cap de setmana s’exerceix la maternitat o paternitat i al següent, quan el fill està amb l’ex, s’exerceix el desenfrenament de la segona, o tercera joventut: sortides nocturnes, gin tonics demanats amb marques dels 90 o potser trobades amb algun nou amic que podria acabar en revolcón i comparació cognitiva posterior amb antics amants o fins i tot amb el pare o mare del fill en comú.

Per molt líquides que siguin les relacions en l’actualitat, segueix imposant-se el model clàssic ordenat de la següent manera. En un primer moment, durant l’adolescència i joventut, una àmplia majoria de nois i noies surten a cremar la nit i mantenen relacions més o menys promíscues, combinant curiositat i excitació. En un segon moment es comencen a afermar relacions de parella més estables que comencen a exigir d’un altre ús del temps lliure: menys festa i més cinema i sopars amb altres parelles. En un tercer moment aquestes mateixes parelles inicien la convivència i aposten per tenir descendència. Després d’alguns anys de pèrdua de la curiositat, de l’excitació i d’altres frecs propis de la convivència, moltes decideixen separar-se. I ara què? Quin és el model a seguir? En aquest moment alguns intueixen que tornar a la casella de sortida (sortides nocturnes i relacions promíscues) pot ser una bona opció. Ara, si existeixen fills, combinar «la volta al mercat» amb la paternitat no és tasca fàcil.

De l’intent de combinació d’aquestes vides neix aquest sentiment estrany de molts separad@s que en el fons estan portant una «doble vida», com si una no tingués connexió amb l’altra.

De fet, si els acompanyem a pensar la seva situació com una ampliació de la seva vida anterior, com una oportunitat de reexperimentar un nou període de solteria, no per deixar-se portar pel ramat, com segurament van fer la primera vegada, sinó per poder preguntar-se, sense les exigències pulsionales de la primera joventut, com volen viure la seva vida i les seves properes relacions de parella, potser llavors podran suportar aquesta divisió interna que diuen sentir i que en molts casos els genera culpabilitat.

Tanta culpabilitat com per pensar, reprenent la frase inicial de l’article, que una pols a l’any amb una nova persona, ja implica dedicar la vida a ser una treballadora del sexe.

Daniel Cañero
Psicòleg col. 14350 i psicoanalista


1Jorge Drexler. (2010). Noctiluca. En Amar la Trama [CD]. Madrid. España: Warner Music Spain S.L.

Compártelo

Post a Reply

Directorio de Centros de psicología
Directori de Centres de psicologia

E08598302