Preguntes freqüents

Si vius a L’Hospitalet de Llobregat és important que escollis un psicòleg a L’Hospitalet de Llobregat

Iniciar un tractament psicològic requereix de certa inversió de temps i de diners. La persona que consulta vol transformar algun aspecte de si mateix que li molesta o algun símptoma concret (ansietat, depressió, gelosia, insomni, agressivitat...) que voldria eliminar de la seva vida.

Com tot treball requerirà durant un temps de certs desplaçaments de casa o del treball a la consulta del psicòleg. Per aquest motiu, en L’H psicoanàlisi creiem que la consulta ha de situar-se relativament a prop d’on la persona viu o treballa, sinó és difícil mantenir la constància que es requereix per apreciar els beneficis que pot aportar un tractament psicoanalític.

Un psicòleg és, com a mínim, un llicenciat o graduat en Psicologia per alguna Universitat i l’objecte d’estudi de la psicologia és la conducta humana. El comportament o conducta és el que podem observar o escoltar de les persones que ens envolten. L’objectiu de tot tractament psicològic és modificar alguns aspectes de la conducta o de les creences de la persona que consulta perquè pugui viure de manera més sana i menys angoixada.

Un psiquiatre és, com a mínim, un llicenciat o graduat en Medicina i especialista en Psiquiatria. L’objecte d’estudi de la Psiquiatria és la malaltia mental.

És per tant el psiquiatre el professional que pot receptar psicofàrmacs (ansiolítics, antidepressius o antipsicòtics, entre d’altres) i no el llicenciat en Psicologia. En determinats casos es requereix un tractament psicològic combinat de psicoteràpia portada per un psicòleg i medicació, portada pel psiquiatre.

Un psicoanalista és una persona amb una formació universitària de base (en general de Psicologia, de Medicina, de Filosofia, de Pedagogia, de Treball Social o unes altres) que ha de complir amb tres criteris. Primer és tenir una formació teòrico-pràctica sòlida (en general amb assistència a Cursos i Seminaris), i de tants o més anys de durada que una formació universitària, de fet la formació de la majoria de psicoanalistes és permanent (durant tota la vida). El segon criteri és que ell mateix estigui en tractament psicoanalític. El tercer criteri és que estigui sotmès a supervisió clínica, això vol dir que hi hagi un altre psicoanalista o un grup de psicoanalistes amb més experiència als quals pugui portar les intervencions que realitza sobre els seus pacients i aquests li puguin orientar. Aquest últim criteri, juntament amb la psicoanàlisi individual intenten garantir que el psicoanalista "no es porta a casa els problemes dels seus pacients" i que actua a més seguint uns determinats criteris ètics professionals.

A L’H psicoanàlisi realitzem una primera entrevista que sol ser gratuïta i informativa. Serveix perquè la persona que consulta pugui expressar, en un espai íntim i confidencial el seu motiu de consulta. Sempre és més recomanable explicar en viu i en directe el problema que fer-ho per telèfon o per email.

Després d’aquesta primera entrevista informativa gratuïta se solen programar unes quatre entrevistes diagnòstiques. La primera d’elles té una durada d’1 hora i les següents entre 45 i 30 minuts. Aquestes entrevistes diagnòstiques serveixen perquè el psicòleg pugui valorar la situació del pacient i emetre un diagnòstic diferencial. També serveixen perquè el pacient pugui conèixer millor la manera de treballar del professional i aquest, a la vegada, conèixer aspectes de la vida de la persona que consulta.
En finalitzar les entrevistes diagnòstiques, es realitza una entrevista devolutiva on el psicòleg retorna al pacient el que ha trobat en el que el pacient li ha explicat i si la seva dificultat és susceptible de ser un trastorn psicològic amb major o menor gravetat. També en aquesta entrevista diagnòstica s’acorda el contracte terapèutic, és a dir, com es seguirà treballant, freqüència i temps de les sessions.

En l’atenció clínica d’adults, en L’H psicoanàlisi • Espai de psicologia a L’Hospitalet de Llobregat, no solem realitzar administració de test psicològics, tret que la situació ho requereixi. En l’atenció clínica de nens i adolescents se solen administrar alguns test d’intel·ligència per descartar patologies majors, així com de lecto-escriptura i algunes proves projectives que serveixen per orientar al psicòleg sobre la personalitat del nen.

En cas de voler realitzar un peritatge psicològic llavors sí que es realitzen test psicològics per després poder emetre l’informe que es pugui fer servir en el camp judicial (guàrdies i custòdies, assetjament laboral, incapacitat civil, abusos sexuals...).

D’entrada tampoc treballem amb psicofàrmacs com a principal tractament. No obstant això, si el nivell de sofriment mental és molt elevat i la persona no pot portar una vida mínimament adequada, es pot recomanar una visita amb el psiquiatre de l’equip perquè valori un acompanyament farmacològic durant la psicoteràpia. En tot cas sempre es prioritzarà el tractament psicoterapèutic per sobre del psicofarmacològic. De la mateixa manera, si la persona que consulta ja està prenent algun tipus de medicació, aquesta pot començar a ser supervisada i controlada pel psiquiatre de l’equip que manté un contacte constant amb el terapeuta que atén al pacient.

Tradicionalment s’ha cregut que la teràpia psicoanalítica és més llarga que la d’altres orientacions terapèutiques (cognitiu-conductual o sistèmica, per anomenar alguna d’elles). La durada del tractament ve determinada per diferents factors.

El primer d’ells és l’objectiu amb el que el pacient inicia la seva psicoteràpia; en molts casos la persona consulta per alguns problemes que donen símptomes molt concrets (atacs d’ansietat, problemes per dormir, símptomes depressius, addiccions...), i general aquest tipus de problemàtica se solen alleujar en uns 2-3 mesos de tractament. En canvi de vegades la persona que consulta porta malestars més difusos i inconcrets que tenen a veure més amb la seva angoixa vital que amb algun símptoma concret ("em sento infeliç amb la vida que vaig escollir", "no sé si haig de seguir amb la meva relació de parella actual", "no sé què fer amb la meva vida"...) per resoldre algunes d’estar problemàtiques, no es pot donar una temporalització exacta ja que dependrà de l’estructura psíquica de cada persona. En relació a aquest primer factor, hi ha persones que amb "curar-se" dels seus símptomes ja estan satisfets (i amb un màxim de 6 mesos de tractament se solen superar). També pot ser que després de sentir-se millor dels símptomes que els havien portat a consultar descobreixen que volen seguir explorant i coneixent-se millor, en aquest cas no s’estableix un temps concret. Un segon factor que pot determinar la durada del tractament és la pròpia capacitat associativa i d’introspecció de la persona que consulta.

La psicoteràpia infantil és una ajuda terapèutica orientada tant a infants com a la seva família. Quan es donen dificultats en l’expressió de les emocions o en les seves relacions sorgeixen els símptomes que ens indiquen que alguna cosa no va bé: mostrar agressivitat, fer-se pipí al llit, fer rebequeries, alteracions en l’alimentació, por a dormir sols, etc. Per contra, quan un nen es troba bé té capacitat per construir relacions positives, créixer i madurar mica en mica en funció de les seves capacitats.

La psicoteràpia ofereix a l’infant un espai per reflexionar sobre aquelles conductes que no afavoreixen les relacions saludables i l’impedeixen progressar adequadament. També es promou l’enfortiment de la seva autoestima perquè pugui afrontar millor les dificultats que es plantegen en el seu dia a dia.

Es fa un seguiment amb els pares per valorar l’evolució de l’infant i els hi ofereix també un espai per reflexionar sobre el paper que juga la família en l’acompanyament del creixement dels seus fills. Si les dificultats es donen a l’escola es fan també coordinacions amb tutors i mestres.

En pacients que són atesos presencialment i que, per motius laborals, familiars o de vacances es veuen obligats a absentar-se durant un temps del seu lloc habitual de residència es poden realitzar sessions de psicoteràpia per telèfon o Skype. La via del correu electrònic no és recomanable, exceptuant els casos on es fa servir per comunicar informacions concretes (canvi de dates o horaris de sessions, enviar informes...).

Un conjunt de procediments i tècniques utilitzades per la correcció dels desequilibris orofacials així com de creació de nous esquemes musculars, per reduir els hàbits incorrectes i millorar l’estètica facial.

La Teràpia Miofuncional és una disciplina que valora, diagnostica, preveu i treballa les disfuncions orofacials que poden alterar la parla,les dents i les relacions maxil·lars.

La teràpia Miofuncional o teràpia orofacial treballa la respiració, masticació,la deglució, i prevenció així com també acompanya als diferents treball d’ortodòncia i /o orto pediatria entre d´altres.

En els últims anys és cada vegada més freqüent que els dentistes quan fan proposta d’ortodòncia a infants i adults, la vulguin acompanyada de teràpia miofuncional. Està comprovat que la combinació de teràpia miofuncional, des del camp de la logopèdia, i l’ortodòncia, des del camp de la odontologia, donen millors resultats que només amb la ortodòncia.

Està indicada per aquells infants i adults que presentin disfuncions orolinguals, (deglució atípica, líquids, sòlids, respiració oral i/o tractament d’ortodòncia, abans o durant el tractament amb ortodònica. També per aquells infants i adults que presentin dificultats en la parla ,no diguin bé la /R/ ,les /S/.... i per aquells infants/adults que presentin hàbits nocius com (succió digital, bruxisme, onicofàgia...).

La Teràpia Miofuncional la realitza un Logopeda.

El logopeda és un professional amb una amplia formació Universitària que treballa, diagnostica i orienta les dificultats relacionades en el llenguatge, la parla i la comunicació.

La logopeda realitza una primera visita informativa a la família perquè la família expliqui quines son les necessitats del seu fill/a. i quin seria el treball proposat per la logopeda . Aquesta primera visita es gratuïta . A partir d´aquesta i si la família així ho vol , es fa una valoració per realitzar un diagnòstic i orientació terapèutica a la família .

La logopeda realitza a la consulta una exploració de la boca, de la llengua,de les dents i de la respiració. Valora les funcions alterades (deglució, respiració, masticació ) i dissenya un pla de treball terapèutic d´intervenció així com la freqüència de sessions per a cada cas. Durant aquest temps l’infant o adolescent i la família seguirà les pautes i indicacions que la logopeda ha dissenyat .

A partir del pla terapèutic es realitzen diferents activitats lúdiques i pedagògiques. L’infant va instaurant les noves funcions i restablint les funcions alterades. Utilitzem material molt divers: globus, pilotetes,capses, espanta-sogres, aliments de diferents textures , etc.

Així mateix la logopeda portarà a terme un treball multidisciplinari amb els diferents professionals que intervinguin en cada cas (ORL, Ortodoncista, Escola, Pares.....) si el pacient ho requereix.

Iniciar un tractament de logopèdia o teràpia miofuncional requereix d´una certa inversió de temps i de diners.

La Teràpia Miofuncional consta de varies etapes i en funció de les disfuncions que calguin treballar serà més o menys llarga. Alhora requereix de la participació i dedicació per part de l’infant i de la família amb la finalitat de generalitzar les noves funcions apreses.

El professional (logopeda) en funció de cada cas estableix un temps i freqüència de treball que serà molt o poc intensiu en funció les necessitats del pacient. Els Honoraris es pacten amb cada família (logopeda col·legiat ) en funció de la freqüència de les sessions i seguiments que requereix cada cas. En tots els casos es fa un seguiment amb els pares per valorar l’evolució de l’infant .

Les sessions tenen una duració entre 30 i 45 minuts.

Per qualsevol consulta.

Mercè Doñate I Terns Pedagoga-Logopeda col 1485 .

Disfàgia és el terme mèdic que designa qualsevol dificultat o molèstia al deglutir (empassar) diferents aliments (aigua, iogurt, sopes, pa, fruites ...)
Consisteix en la dificultat per processar els aliments a la boca i transportar-los des d’allà fins a l’estómac.

Qui pot presentar disfàgia?

Quines característiques presenten les persones que pateixen disfàgia?

Qui pot treballar la disfàgia?

En què consisteix el tractament logopèdic en els casos de disfàgia?

On es realitza el tractament de logopèdia?

És un tractament llarg?

La disfàgia és freqüent en les persones adultes i en aquelles que han patit un accident neurològic (accident vascular, ictus cerebral, traumatismes cranioencefàlics, aneurismes,etc ).

També poden presentar disfàgia aquelles persones que segueixen un tractament de quimioteràpia o ràdioteràpia o que han estat intervingudes per càncer a boca o a la laringe (laringectomia)

Per últim, les persones que pateixen processos neurodegeneratius també podrien patir disfàgies.

• Tussen menjant o bevent.
• Pèrdua de pes.
• Impressió que el menjar s’enganxa a la gola.
• Algunes vegades el menjar es queda a la boca o la gola després de la deglució.
• El ritme del menjar és molt lent.
• Eviten menjar aliments que els són més difícils d’empassar.
• L’aparició del problema és de vegades tan lent que certs pacients no són conscients del seu problema.

La intervenció ha de ser multidisciplinària. És molt important una bona coordinació entre el metge de família, el dietista i el logopeda.

El logopeda és un professional amb una àmplia formació universitària que treballa, diagnostica i orienta en les dificultats relacionades amb el llenguatge, la parla i la comunicació.

El logopeda realitzarà a la consulta una exploració de la boca, la llengua, les dents i de la respiració. Valorarà les funcions alterades (deglució, respiració, masticació) i dissenyarà un pla de treball terapèutic d’intervenció així com la freqüència per a cada cas. El pacient anirà instaurant noves funcions i restablirà les funcions alterades. Així mateix el logopeda durà a terme un treball multidisciplinari amb els diferents professionals que intervinguin en cada cas.

La intervenció logopèdica consisteix en:

• Maniobres posturals.
• Maniobres deglutòries.
• Tècniques facilitadores.
• Modificació de consistències.
• Modificació de dietes.

El tractament es pot realitzar a la consulta del logopeda a L’H psicoanàlisi a L’Hospitalet de Llobregat o a casa del propi pacient.

El tractament de la disfàgia estarà determinat per les característiques de cada pacient.